L’engany de l’amor romàntic

Actualment al segle vint-i-u, quin es el paper del amor romàntic a la nostra societat? Aquesta forma d’estimar és molt antiga, el concepte va sorgir al segle XVIII amb el corrent del romanticisme, i eixa definició va quedar present fins a la actualitat. Però, si es tan antiga aquesta idea de l’amor, com és que segueix existint? Doncs bé, es per la simple raó que és útil per a perpetuar el masclisme. De segur que coneixeu termes com la «mitja taronja» o «princep blau», aquestos mites presenten un arquetip de relacions que no és saludable de cap manera, ni per a homes ni per a dones. Però... per què és masclista?

Per respondre a la pregunta formulada anteriorment hem de posar-nos en context. A Espanya venim d’una dictadura on les dones no podien treballar sense el permís d’un home, no podien obrir un compte al banc sense el permís d’un home ni tampoc podien estudiar a les universitats. Així que si no podien treballar, estalviar o estudiar no podrien cuidar d'elles mateixes, i per aquest motiu necessitaven a un home, un que els poguera mantindre a elles i als fills. Però aquesta relació de necessitat, en aquest moment de la història, no és més que un concepte social, o no..?

Després de la dictadura es guanyaren molts drets per a les dones, persones racialitzades i per a la gent del colectiu LGBTQ+. A hores d’ara han començat a obtindre popularitat unes idees més conservadores, com que l’home és qui ha de treballar i la dona ha de cuidar dels fills. Aquest pensament pot ser perillós si no volem donar passos enrere i, si a més, tenim en compte que a la dona, en el món laboral, encara li es difícil accedir als llocs de treball millor remunerats, arrivem a la conclusió que tornen a necessitar un home per poder tindre una vida digna, ja no sols en el sentit econòmic sinó social, perquè, què és una dona sense un home? Per a molts no és res. En els últims anys, a les xarxes socials, s’han anant estenent les idees mencionades, arribant als joves, que les interioritzen, els donen suport i les sustenten mitjançant els mites als quals hem fet referència anteriorment.

En conclusió, continuem mantenint la idea d’un amor romàntic masclista, on l’home qui proveïx de diners a la dona, ell és qui la protegeix i, al final, és sempre ella qui depén d’ell.