Reflexions nocturnes

Elena Ferrando. ¿Per què existim? És una pregunta que porte fent-me des que sé el significat de la mort. Vull dir, podria simplement no haver-hi res i ningú se n’assabentaria. De fet, no hi hauria ningú que poguera assabentar-se’n. Podria no haver-hi partícules, o espai, podríem no existir. Però ací estem, escrivint bogeries en premsa.

No sé què o quí ha decidit que estiguem ací ara. Però sols escric això per a dir-li que em cague en ell, perquè segurament en sa mare no puga cagar-me.