Amelia Gil- Tota ciutat té una xarxa d' skateparks, freqüentats cada dia per milers de skaters Diferents que aprofiten les rampes i els obstacles per provar tota mena de trucs. També estan els surf-skaters, que amb monopatins especials han trobat una manera d'aprofitar els dies en què no hi ha ones (en la ciutat de València es fan molt a servir),
o simplement millorar les seues habilitats com a surfistes sense tindre la necessitat de
ficar-se a l'aigua cada dia.
Ara com ara, el skate ha arribat als Jocs Olímpics, cosa impressionant si ens pararem a recordar els seus inicis, en Califòrnia als anys cinquanta.
Tot començà amb els surfistes, que es plantejaven una solució per poder practicar en les temporades d'ones baixes. Va ser allí, pel cinquanta-huit quan va sorgir la genial idea de ficar-li unes rodes a un tros de fusta. Aquells monopatins primaris van ser l'inici d'un esport, però no es van tornar populars fins cinc anys després, quan un home en particular va crear el primer skate comparable als que tenim avui dia. Aquell home es deia Larry Stevenson. I va fabricar un skate de fusta, amb les seues recognoscibles curvatures als dos costats i unes rodetes de goma.
No era res comparat amb els seus predecessors, plans i amb rodes de metall i inicialment inventats per Bill Richards, aquells monopatins primitius no van ser molt populars, eren difícils de controlar i molt inestables. En canvi, els de Stevenson van proporcionar manejabilitat i seguretat als seixanta anys després, és un esport reconegut; un esport Olímpic, que s'ha estés a tots els continents i que es practica amb assiduïtat en una gran majoria de països i en les seues ciutats.
A València, els nombrosos skateparks localitzats en el riu, a la platja
o en parcs amagats en l'interior dels carrers d'alguns barris, són lloc de trobada per a
col·legues del monopatí, grups fent classes o fins i tot, escoles d'estiu per als xiquets i
xiquetes.
Per a eixes persones ser skater no és el seu treball, tampoc el seu
passatemps, és el seu caràcter, la seua personalitat, la seua manera de parlar, de
vestir-se, de comportar-se.
És el seu estil de vida.
En aquests grups es dona per fet que trobarem persones de diferents països i de diferents nivells que es suporten aprenen juntes que ens ajuden a millorar la nostra tècnica i crear un entorn d'aprenentatge segur i divertit.
Yorumlar