Pau Acero i Sergio Cobreros, presents en l'Olimpíada Espanyola de Química

Els alumnes de 2n de Batxillerat del nostre centre van participar en la fase nacional del concurs. A més, Pau Acero va aconseguir el tercer lloc i, en conseqüència, la medalla de bronze. A continuació ens relaten la seua experiència.

La XXXIX Olimpíada Espanyola de Química, celebrada aquest any a la Universitat d’Alacant, va reunir estudiants de tot el país després de superar les fases autonòmiques. Entre els participants ens trobàvem Pau Acero i Sergio Cobreros, que vam viure durant tres dies una experiència molt intensa tant acadèmicament com personalment, representant a l’IES Joanot Martorell, a l’educació pública i a València.

La part més dura de la competició va arribar el dissabte al matí amb la prova de problemes. L’examen va començar amb exercicis que, en general, semblaven accessibles i que transmetien una certa tranquil·litat als participants. No obstant això, la situació va canviar completament amb el tercer i últim problema, centrat en química orgànica d’un nivell que els professors consideraren propi d’un tercer curs universitari. Després de l’examen, pràcticament tots comentaven la mateixa sensació: aquell últim exercici havia sigut una masacre. De fet, l’únic dels 116 participants que va resoldre'l correctament va ser Víctor, el nostre company valencià que finalment acabaria convertint-se en el guanyador absolut de l’olimpíada.

La prova de qüestions de la vesprada tampoc va resultar senzilla. També es comentava contínuament que podia haver sigut un dels tipus test de les olimpíades nacionals més complicades de la història. Moltes preguntes exigien coneixements molt específics i no deducció; per tant, l’ambient entre els estudiants era quasi el d’un “concurs de triples”, on moltes respostes es feien més per intuïció que per seguretat absoluta.

Tot i això, el record més positiu que ens queda no està relacionat directament amb els exàmens. Els moments d’oci i convivència van acabar sent la millor part del viatge. Especialment recordem un sopar en un kebab després de les proves, on estudiants de diferents comunitats autònomes vam acabar parlant durant hores i compartint experiències sobre la competició, els estudis i el futur universitari.

A més, aquesta convivència va reforçar molt la relació dins del nostre equip valencià. Després de passar junts la tensió dels exàmens, els nervis i també els moments de descans, el grup va acabar molt més unit que abans de començar l’olimpíada, concluint amb un dels millors caps de setmana de les nostres vides. Finalment, farem uns paràgrafs d’opinió personal:

Pau Acero: per a mi, l’olimpíada ha sigut una experiència irrepetible. Després de mesos d’esforç, vam lograr tant jo com Sergio classificar per a la fase nacional, i vam gaudir moltíssim de l’oportunitat. Tot i que la prova va ser terrible, vaig aconseguir una medalla de bronze molt inesperada, que va ser el final perfecte per a la meua participació, celebrant junt amb Sergio i el meu equip.

Sergio Cobreros: personalment, esta experiència, encara que sobretot educativa, la recalcaria pel divertida que va ser. Els dies de nervis i l’emoció del viatge van ser factors decisius en això. I no podem oblidar a les persones que ens van acompanyar. Tota la gent que vaig conéixer va fer que eixos tres dies els passara de meravella. Encara que no aconseguira una medalla, com Pau, també vaig guanyar en altres aspectes, si és que em compreneu. Amb aquest final, no podria estar més feliç d’haver participat.