Un dia qualsevol de gener, un mant d’aigua cobria el carrer. ‘Que mal’, va pensar ella per a si mateixa. Kassandra es va alçar del llit i es va disposar a entrar a la dutxa. Sabia quina roba volia posar-se per a eixe dia.
Tot planejat, tal com li agradava a ella.
Kassandra era una xica d’ulls i cabells marrons, els dos obscurs, de complexió normal i amb moltes ganes de viure. Bé, he de reconèixer que això era depenent del dia.
Va engolir el seu got de llet amb cacau soluble. Va deixar totes les coses de la vaixella que havìa usat a la pica i se’n va anar dos portals més del seu a per la seua van millor amiga: Selena. Selena i Kassandra eren millors amigues des del primer curs d'infantil. El destí va voler separar-las en iniciar l’institut, però elles mateixes es van unir en 3r ESO.
Kassandra cursa 3r d’ESO perquè havia repetit segon feia dos anys, però no hem vingut a parlar sobre això.
He vingut a contar una història d’una xica que va acabar amb les poc conegudes papallones al braç.
La xiqueta s’havia mudat amb sa mare a un lloc més proper del seu treball, i per tant era millor canviar de centre educatiu. Eixe any començava a estudiar segon de l’ESO en el nou institut, que estava a cinc minuts de sa casa. Tot recte a l’esquerra.
La primera nit que va arribar, va a ser la nit abans de començar el curs escolar, o siga que es va haver d'anar al llit prompte per a estar fresca al seu nou començament.
Al matí següent, es va alçar i es va anar a la seua nova cuina que estava sense arreglar, perquè no havia donat temps. Va desdejunar una magdalena quan ja va estar vestida i llesta per a entrar a les nou del matí, perquè tan sols havia d’anar a pels llibres i per a conèixer al seus professors i companys nous.
Va baixar les escales de la seva finca nova on residia i va anar recte i va girar a l’esquerra.
Va arribar al seu nou centre educatiu que estava dividit com dues edificis de dues plantes, cada un corresponguin a un cicle different, Kassandra va a entrar al primer que va veure i
va pujar al segon pis i es va quedar mirant deu corredors en busca de el aula 23. Menys mal que havia arribat deu minuts abans i podia familiarizarse amb l’ambient.
Als poc minuts una alarma va començar a sonar i el habítacul es va omplir de cares i cossos nous, que anaven d'un lloc a un altre, i en eixe moment, just en eixe moment, la va veure: tenía els ulls molt molt molt blaus i els cabells com l’or. La pell la tenía molt blanca, quasi transparent, era la xica mas bonica que havia vist a la seua vida.
En moltes vegades, s’havia sentit atraida per alguna xica, però res sense importància. En canvi, aquesta vegada havia sentit una cosa molt forta, i se'n va quedar ahí.
El seu nou crush va a entrar a l'aula número 25. quina pena perque la nostra protagonista volía que el seu flechaç, cuyo nom no sapia en eixe moment, volia que anara a la seva classe. Kassandra no podia imaginar en aquell moment que en un futur no li faria gens de gràcia compartir un recinte amb ella tots els dies. Ni tan sols dos
Després de tornar a la realitat se’n va a donar compte de que la seva aula ja estava plena de la gent amb la que anava a compartir curs durant molt de temps.
CAPITOL I
Quan la xica va entrar a la classe es va parar en front a la taula de el seu tutor:
-I tu qui ets?- Va a dir de manera molt desagradable el home major que tenia pinta que li anava a dar clase eixe any.
-Kassandra Moreno-va senyalar la noia.
-Val, pues agafa asient
Va senyalar un lloc al final de la classe a la dreta, al costat d’ un xic de ulleres negres de pasta que estava clarament disociant..
Kassi va a obedeixer sense rechistar i es va sentar amb el seu nou company, el qual tenia aspecte simpatic. Tot i que un poc distraigut.
El seu professor va començar a parlar; s’anomenaba John i era el seu tutor i professor de matematiques. D’un moment a un altre, ella es va dispersar en el seu mon. Mentida. No. No estaba dispersada en el seu mon, sino que estava dispersada en la xica de pell transparent i cavells d’or. D’un moment a un altre, algú el va fer baixar d’eixe nùvol tocant-li el muscle:
-Disculpa. Tu ets Kassandra Moreno?- va preguntar el xic amb aspecte d’erudit
-Per què ho dius?
-No per res, simplement està passant llista i el profesor aquest desagradable no fa més que cridar una tal Kassandra i com ningù respon tan sols he pensat que podies ser tu- va explicar de el tirò-
La xica va alçar el braç i va seguint escoltant la llista de noms que anaven darrere d’ella. Quan el seu professor d’elevada edat va acabar de dir tots el seus noms amb el seu accent ángles, va pasar a dir quina assignatura optativa tenía cada alumne. En el cas de Kassi, li havia tocat educació artística al igual que el seu company d’ ulleres negres.
Abans d’anarse, altra vegada, alguna cosa el va frenar, tocant-li de nou el muscle: el xic de mirada blau mar:
-Disculpa, peró no coneix el barri, tinc que volver a ma casa, i amb el Google Maps no acabe d'orientarme.. No es per asustar-te, però podem anar una mica junts fins que algun carrer em sone?- va dir del tiró altra vegada.
Kassandra se’l va pensar durant un moment, però tampoc era tan mala idea. Açí podria començar a fer amics. A mès, el xic li va donar molt bona impressió.
Van salir per la porta principal de l’institut, sense parlar, esperant que algú dels dos trencara el gel.
Comments